D'ençà de la seva fundació, el 1313, l'Hospital de Figueres ha viscut diferents etapes, però sempre ha estat estretament lligat a la ciutat i a la seva evolució. Al llarg de la seva història ha anat rebent donacions que han fet possible que la institució arribés fins a l'actualitat, la primera de les quals fou gràcies a la generositat de Bernat Jaume i la seva muller Garsendis.
Els inicis de l'entitat
El primer edifici de l'Hospital estava situat al carrer de la Jonquera (sobre el camí ral, direcció a França), a tocar de l'actual plaça de l'Ajuntament. Es tractava d'un espai molt petit. Anys després de la seva fundació, es documenta que només disposava de tres llits (1557). En aquell moment, l'activitat hospitalària devia ser força minsa i la funció de l'Hospital, més que curativa, era donar aixopluc i alimentar els malalts pobres, pelegrins i visitants ocasionals a la vila. Probablement, també es va atendre malalts per les epidèmies, com la pesta.
L'Hospital va rebre herències, un fet habitual en aquell temps, ja que la població considerava que les aportacions a institucions cristianes eren un mèrit per a la salvació de l'ànima. Tot i que la tutela del centre era religiosa, la seva administració fou bàsicament laica.
Gràcies a la donació d'Úrsula Roca dels terrenys on actualment hi ha la plaça del Doctor Ernest Vila i la plaça Catalunya, a partir del 1608, l'Hospital de la Caritat de Figueres es trasllada fora de les muralles de la ciutat, deixant enrere un edifici en mal estat i evitant el perill de contagi de malalties propi d'una construcció que es trobava dins dels murs de la ciutat.
Del pas dels segles XVII al XVIII destaquen la contínua ampliació de recursos i instal·lacions, paral·lels al creixement de la població. En aquest sentit, cal destacar la unió de les rendes de la Pia Almoina de Figueres amb les de l'Hospital, i una important dotació de 43 llits de fusta, un de ferro i quatre bressols, l'any 1736.
Anys després, durant la Guerra del Francès (1808-1814), les forces franceses –concretament, la divisió prussiana– van ocupar l'hospital, fet que va causar la pèrdua de bona part de l'arxiu. En aquell moment, els 221 llits de què disposa el centre resulten insuficients perquè, només per a ús militar, ja en necessitaven 344, sense comptar amb les necessitats civils. Millores dels equipaments
El 1862, el nombre d'assistències havia augmentat i es va acordar adquirir quaranta llits de ferro i treure els de fusta per evitar la proliferació d'insectes.
El 1880, les monges Carmelites terciàries es van instal·lar a l'hospital. Es tractava d'una petita comunitat de cinc religioses d'aquesta congregació, les quals van assumir les funcions no mèdiques: de segona majordoma, infermeres, cuinera i llevadora. També feien la bugada i apedaçaven roba. Igual que passava a molts centres amb presència de Carmelites, la incorporació de les monges a la plantilla de l'hospital va comportar la posada en marxa d'una escola femenina. Les religioses van romandre al centre fins al 1938.
L'enllumenat elèctric va representar una millora important per al centre, el qual ràpidament va fer les adaptacions necessàries per poder-ne disposar. El servei públic va arribar a Figueres el juliol de 1897 i, el mes de novembre d'aquell any, l'Hospital ja va pagar la primera factura de consum elèctric. Fins aleshores, la il·luminació es feia amb fanals d'oli.
Hospital de frontera i hospital de guerra
Entre els anys 1900 i 1904, en qualitat d'hospital de frontera, el centre acull l'estada de 5.000 civils i 4.000 militars, ferits en diverses guerres colonials. Era freqüent l'arribada de soldats des dels territoris del nord d'Àfrica, que en aquell moment encara formaven part de la corona espanyola.
El 1936 el centre va ser convertit en hospital de guerra i, dos anys més tard, el juny de 1938, va ser destruït per un bombardeig de la legió Cóndor. El 6 de juny d'aquell mateix any, sis avions alemanys van deixar caure diverses bombes que van afectar els carrers Muralla, Ample, Blanc i Sant Antoni. Aleshores, amb el centre inservible i fins que no va entrar en funcionament l'actual hospital, es va seguir prestant assistència en un edifici del carrer Monturiol.
En aquell moment, com que l'hospital no tenia diners per comprar els nous terrenys on construir el nou edifici, l'Ajuntament de Figueres va pagar les 10.000 pessetes que en demanava el seu propietari, i en va fer donatiu a l'entitat benèfica.
Nou edifici i concertació de serveis
El 1943 es va posar la primera pedra del nou hospital a la Ronda Rector Arolas, que va ser construït per Regiones Devastadas, amb un grup de treball format, en bona part, per presos polítics. El 1956 va ingressar-hi el primer malalt.
A partir del 1956, l'hospital va oferir, bàsicament, serveis de caràcter benèfic. No va ser fins a finals dels anys setanta que es van començar a concertar els primers serveis amb la Seguretat Social (INSALUD). Uns anys més tard, el 1981, amb les transferències de les competències sanitàries a les autonomies, la Generalitat de Catalunya comença a contractar serveis a l'Hospital.
Hospital comarcal
El 1983 va assolir la funció d'hospital comarcal i, amb el desplegament del Mapa Sanitari de Catalunya promogut per la Generalitat, es va projectar com a centre de malalts aguts amb un important increment de llits, que va permetre arribar fins als 150.
Un dels primers serveis que es posa en marxa és el d'Urgències, encara que inicialment ho va fer amb pocs recursos: un metge, dues infermeres i una auxiliar d'infermeria. El van seguir els serveis de Ginecologia i Obstetrícia, Medicina Interna, Diàlisi, Cirurgia, Traumatologia i Pediatria. Posteriorment, la cartera de serveis es va anar ampliant amb altres especialitats.
El pas de centre benèfic a hospital
El 1984, el Departament de Sanitat de la Generalitat va acreditar el centre, que el 1985 va passar a formar part de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública, en el mateix moment de la seva creació.
El primer Pla Director, que data del 1986, va fer possible la transformació del centre benèfic en hospital. Va projectar una reforma i ampliació que va incrementar en més del doble la superfície construïda, que va passar de 5.900 m2 a 14.000 m2. Les obres es van programar en tres fases, de manera que entre els anys 1988 i el 1993 es van reformar les plantes d'hospitalització, es van posar en marxa les noves instal·lacions d'Urgències i Radiologia, i es van ampliar les Consultes Externes. El pla es va acabar el 1993, amb la finalització de la intervenció més important: la creació del Bloc Quirúrgic. Els treballs del Pla Director es van finançar amb subvencions del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.
Incorporació de l'atenció primària i sociosanitària
L'any 2000, l'entitat va començar a gestionar l'Àrea Bàsica de Salut de l'Escala. Inicialment, l'atenció primària es prestava a la Casa del Mar del municipi però, més endavant, es va traslladar a l'actual CAP Moisès Broggi, un edifici de nova construcció dissenyat per acollir aquest servei.
Entre els anys 2001 i 2002 es va construir l'edifici del Centre Sociosanitari Bernat Jaume, amb 8.900 m2, que també va permetre traslladar i ampliar les Consultes Externes del centre a la seva ubicació actual. Un cop acabada la construcció de l'edifici, es va concertar l'activitat sociosanitària.
L'hospital, en l'actualitat
Més recentment, cal destacar el projecte d'ampliació i reforma del centre, el qual, en el primer trimestre de 2010, va permetre obrir l'Edifici Est. Es tracta d'una construcció de 6.900 m2 repartits en tres plantes i que va suposar un augment del 40% de la superfície, passant a comptar amb un total de 24.000 m2. El nou edifici va permetre redimensionar els serveis i dotar-los de l'espai i el confort necessaris, tant per als usuaris com per als professionals. Finalitzada l'ampliació, es van traslladar diversos serveis a l'Edifici Est: Nefrologia-Hemodiàlisi, Hospital de Dia, Urgències, Laboratori i altres serveis centrals.
L'any 2019 ha obert portes el nou Servei de Rehabilitació, ubicat a l'Edifici Est de l'Hospital de Figueres. Les instal·lacions, de més de 600 metres quadrats, se sumen als 400 de la sala que ja hi havia al Centre Sociosanitari Bernat Jaume, la qual cosa permet doblar la superfície disponible. El servei incorpora novetats destacades, com tecnologia puntera i un apartament adaptat pioner.
