Actualitat

El Centre Sociosanitari Bernat Jaume disposa d'un espai de realitat virtual (RV) al gimnàs que permet dur a terme la rehabilitació dels pacients ingressats mitjançant l'aplicació de noves tecnologies. Els usuaris compten amb ulleres de RV, cascos, jocs de la consola Nintendo Switch, un televisor, una tauleta i un smartphone per tal de treballar els dos tipus de realitat virtual que hi ha aplicada a la rehabilitació. D'una banda, la no immersiva (semiinversiva o d'escriptori), en què la persona interactua amb el món virtual a través d'un dispositiu o pantalla; i de l'altra, la immersiva, en què la persona està integrada en l'entorn digital a través d'ulleres i casc, de manera que queda totalment aïllada del món real.

Hi ha una elevada evidència científica sobre l'eficàcia de la realitat virtual i la gamificació en pacients que necessiten rehabilitació. La RV és una eina que millora i complementa el procés de rehabilitació i el treball diari que duen a terme al servei del Bernat Jaume (integrat per terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes i logopeda), sense substituir les altres tècniques que s'hi utilitzen (Bobath, entrenament sensorial i de la força, estimulació elèctrica funcional, electroteràpia, bendatge funcional, etc.).

Els usuaris de l'espai de realitat virtual són persones majors de 70 anys o amb grans afectacions físiques, que en aquest segon cas poden ser de totes les edats. La majoria són pacients amb malalties neurològiques (ictus, Parkinson, esclerosi múltiple), lesions medul·lars, amb fractures d'extremitat superior o fèmur o que han patit una amputació.

La duració de les sessions és d'uns 20 minuts de mitjana, tot i que varia en funció de la tècnica que es faci servir, amb descansos cada cinc minuts. Són sessions individuals, per garantir que el pacient segueix les instruccions correctament i per prevenir caigudes i altres riscos.

Amb aquests sistemes de realitat virtual es poden treballar diferents tècniques que es fan servir habitualment en teràpia ocupacional:

• Teràpia d'observació d'accions i Teràpia d'observació d'accions immersiva, que es basa en el fet que, quan la persona n'observa una altra realitzant una acció motora, activa el sistema de neurones mirall estimulant determinades àrees cerebrals, la qual cosa es tradueix en una millora en les activitats de la vida diària, en la destresa motora i en funcionalitat de les extremitats superiors.
• Teràpia del Mirall, que crea una il·lusió visual en què el pacient pot observar les dues extremitats com si es moguessin amb normalitat. Això produeix canvis neuroplàstics en el cervell que donen pas a la recuperació de l'extremitat afectada, disminució de sensació de dolor i desaparició del síndrome del membre fantasma en els amputats.
• Entrenament en tasca específica, en què es practiquen les tasques de la vida real (activitats de la vida diària bàsiques i instrumentals) amb l'objectiu d'adquirir una habilitat. Amb aquesta tècnica es millora la funció motora de l'extremitat superior i la pràctica de les activitats de la vida diària.

“No tots els pacients són candidats a fer teràpia ocupacional amb aquestes tècniques, però, si la persona compleix els criteris d'inclusió, en general hi ha una gran adhesió al tractament. Per exemple, en el cas que el pacient tingui una afectació cognitiva, no podrà fer ús de l'espai de realitat virtual perquè ha de poder entendre i complir les ordres que se li donen”, explica Marta Guerrero, terapeuta ocupacional del servei de Rehabilitació del Centre Sociosanitari Bernat Jaume. “En el temps que fa que apliquem la RV en els nostres tractaments de teràpia ocupacional s'han notat millores en la mobilitat funcional i analítica de les extremitats superiors, en la realització de les activitats de la vida diària i en la disminució del síndrome del membre fantasma, la qual cosa facilita el procés de col·locació d'una pròtesi. La realitat virtual és una gran tècnica”, afegeix.