Fins a finals del mes de maig, l'exposició No érem el virus. Érem veus omple les sales d'espera de Consultes Externes de l'Hospital de Figueres de versos que desmunten l'estigma del VIH. La mostra, impulsada per la xarxa SuperVIHvents, integrada per persones diagnosticades amb infecció per VIH, amb la col·laboració del Departament de Comunicació i RSC de la Fundació Salut Empordà (FSE), presenta una selecció de poemes que conviden a aturar-se i a llegir amb respecte les vivències personals que expliquen els seus autors i les seves autores. El títol No érem el virus. Érem veus es complementa amb aquesta frase: Veus que no callen - Poesia i memòria entorn del VIH. La paraula com a pont.
“Aquesta exposició no parla només d'un virus, parla de veus i alhora ens convida a recordar les persones que ja no hi són: Veus que no s'esborren. Aquests poemes no demanen compassió, demanen ser escoltats”, ha escrit Miquel Torres, comissari de l'exposició, en el plafó que obre la porta a les veus dels poetes, tots ells relacionats, d'una manera o una altra, amb la condició mèdica. Són Paquito Nogales, Pep Sales, Danez Smith, Sebastian Mieres, Roberto Valero, Judith Cobeña i Guàrdia, Abigael Bohórquez, Iván Herrador Martín, Sebastián Natanael López Márquez, Cristina Peri Rossi, Moisés Agosto Rosario, Fernando Molano. També s'ha incorporat a la mostra la paraula de Miquel Martí i Pol a través del poema Parlem de tu.
“Des de SuperVIHvents us presentem una exposició de poemes per reclamar dignitat. Poemes que es neguen a reduir una vida a un diagnòstic. Que afirmen que explicar la pròpia història és un acte de llibertat i que darrere de cada diagnòstic hi ha una vida que sent, que estima, que pateix. Que viu”, afegeix Miquel Torres.
L'exposició es pot visitar a les sales d'espera de Consultes Externes.
L'exposició es pot visitar a les sales d'espera de Consultes Externes.
