La Fundació Salut Empordà impulsa el tercer assaig clínic propi, i segon del servei de Nefrologia. En aquesta ocasió, va a càrrec de quatre infermeres de la Unitat de Diàlisi del servei de Nefrologia de l'Hospital de Figueres (Laia Reixach, Hilda Fernández, Isabel Pérez i Alícia Rey) i porta per títol “Valoració de l'afectació de la paret posterior de la FAVn segons el material de punció”.
Es tracta d'un estudi experimental que compara les agulles metàl·liques convencionals amb el catèter fístula arteriovenós perifèric, per comprovar la hipòtesi que aquest segon danya menys la paret posterior dels vasos sanguinis, la qual cosa permet allargar la supervivència de l'accés vascular (AV). Habitualment, la punció de la fístula arteriovenosa interna nativa (FAVn) s'efectua amb dos agulles que queden introduïdes a la vena durant la sessió d'hemodiàlisi. El possible dany causat per aquestes puncions, així com el moviment o la flexió del braç del pacient durant la sessió, pot condicionar la durabilitat d'aquest AV. L'alternativa és el catèter fístula arteriovenós perifèric, que consta d'una cànula de punció biocompatible formada per una agulla metàl·lica interna i un catèter fluoruroplàstic extern. Quan s'ha efectuat la punció, es retira l'agulla deixant només la cànula de plàstic, la qual cosa minimitza el dany a la paret del vas sanguini i l'aparició d'hematomes, a la vegada que permet més mobilitat al pacient.
Per obtenir una diàlisi òptima, és imprescindible disposar d'un accés vascular adequat i, el millor, és la fístula arteriovenosa interna nativa. Aquest tipus d'AV consisteix en la unió entre una artèria i una vena, la qual cosa permet aconseguir un flux de sang més elevat i suficient per a l'hemodiàlisi i facilita la punció.
La cura i maneig d'aquests accessos vasculars és primordial en diàlisi, perquè prevé l'aparició de complicacions i allarga la seva supervivència. Quan es trombosa o apareixen altres complicacions (estenosis, hematomes, etc.) en la fístula, cal intervenir al pacient per realitzar angioplàsties, noves fístules arteriovenoses internes (FAVi) o substituir-la per un catèter. Cal tenir en compte que les FAVn registren una taxa de complicació i infecció més baixa que els catèters i redueixen la morbimortalitat. Per això aquest assaig clínic és de gran rellevància per al servei de Nefrologia, perquè permetrà identificar quin material danya menys la paret de la fístula i en garanteix la seva supervivència per més temps. A la vegada que s'emmarca en la voluntat dels professionals d'individualitzar la punció a cada pacient i poder fer una prevenció abans que la fístula s'aturi.
Assaig clínic controlat
L'estudi tindrà una durada de vuit mesos i es començarà al juny. Comptarà amb la participació de 12 pacients a qui se'ls fa tractament d'hemodiàlisi i tenen unes condicions anatòmiques semblants. Es dividiran en dos grups de manera aleatòria: a sis se'ls punxarà amb una agulla metàl·lica convencional i, als altres sis, amb un catèter fístula arteriovenós perifèric, per tal de poder valorar quin material és més òptim per minimitzar les lesions a la paret vascular.
Per al control dels resultats, a tots els pacients se'ls ha fet una ecografia inicial, se'ls efectuarà un seguiment setmanal (s'aprofitarà que acudeixen al servei de Diàlisi a fer-se hemodiàlisi tres cops per setmana) i se'ls realitzarà una ecografia final passats els 8 mesos de l'assaig clínic.
A més de valorar ecogràficament l'afectació de la paret posterior de la FAVn en relació a l'elecció del material de punció (agulla metàl·lica o catèter fístula), l'assaig clínic també vol comprovar si hi ha diferències pel que fa al dolor en la punció, registrar el temps d'aparició de la lesió a la paret vascular, si fos el cas, i analitzar possibles complicacions com hematomes i extravasacions.
L'assaig clínic va a càrrec de quatre infermeres de la Unitat de Diàlisi: Laia Reixach, Hilda Fernández, Isabel Pérez i Alícia Rey
Imatge comparativa dels dos materials de punció: el catèter fístula (esquerra) i l’agulla metàl•lica convencional (dreta)
Dues imatges en què s’aprecia una paret posterior sense lesió (a dalt) i una paret posterior amb lesió (a baix). La lesió està indicada amb una fletxa vermella
