Tot i participar i desenvolupar habitualment treballs de recerca propis o compartits, ara la Fundació Salut Empordà impulsa el primer assaig clínic propi, que en aquesta ocasió ha de servir per comprovar si el paracetamol endovenós que porta àcid acètic com a excipient és més dolorós que els que contenen altres excipients. L'assaig de baix nivell d'intervenció aprovat per la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios anirà a càrrec de les infermeres Xavier Cerezuela, Ester Guitart i Maria Pujol del Bloc Quirúrgic, a més de Ferran Bossacoma, cap del Servei de Farmàcia.
Tindrà una mostra de 120 pacients que hagin estat intervinguts en el Bloc Quirúrgic de l'Hospital de Figueres i que compleixin els criteris d'inclusió en l'assaig. La durada de l'estudi serà de tres mesos o fins a completar la mostra.
Es realitzarà un assaig clínic de doble cec: el pacient i el professional no tindran coneixement de si s'ha administrat el paracetamol amb àcid acètic com a excipient, ja que des del servei de Farmàcia es dispensaran els medicaments embolicats i numerats aleatòriament.
A més de comprovar la hipòtesi inicial que l'administració de paracetamol endovenós amb àcid acètic produeix més dolor local, l'estudi també pretén descriure l'aparició de dolor en relació als fàrmacs administrats abans i la quantificació del dolor per part del pacient mitjançant l'escala numèrica verbal (ENV).
MEDICAMENTS I EXCIPIENTS. El paracetamol és un fàrmac amb propietats analgèsiques i antipirètiques i es fa servir pel control del dolor d'origen traumàtic, odontològic i postoperatori. Al mercat es comercialitza amb diferents presentacions, tant oral com injectable, i el que els diferencia és que no tenen els mateixos excipients, la qual cosa implica que podrien produir efectes secundaris també diferents.
L'àcid acètic és un excipient utilitzat en processos en què es necessita una acidesa concreta i, a més, té propietats antibacterianes i antifúngiques. Cal tenir en compte que no és l'únic excipient que té aquestes particularitats i que hi ha altres alternatives que també compleixen els mateixos requeriments.
Els medicaments estan constituïts per dos tipus de substàncies. D'una banda hi ha els principis actius, és a dir, l'acció que es busca en el medicament concret que pot ser prevenir, tractar o curar una malaltia. I d'una altra hi ha els excipients, additius que es barregen amb els principis actius i poden arribar a constituir el 90% de la composició total del medicament. La seva funció serà la de modificar les propietats de presentació del principi actiu per permetre una correcta dosificació, una presentació adequada o, fins i tot, modificar el temps d'acció i absorció del principi actiu.
Com moltes substàncies, els excipients també poden provocar efectes adversos. Tot i ser en determinades ocasions, s'han descrit casos d'intoleràncies o al·lèrgies. És per això que, depenent de la quantitat o el tipus d'excipients, aquests seran de declaració obligatòria o no (han de sortir en l'etiquetat i en el prospecte del medicament).
