L'Institut d'Innovació i Recerca Glòria Compte de la FSE ha publicat una nova edició del recull d'indicadors clau sobre la situació de salut i social de la comarca
Un aspecte que recull el document és la càrrega ramadera i l'ús agrícola del sòl. L'Alt Empordà representa més del 30% del conjunt de sòl agrícola de les comarques gironines
L'Institut d'Innovació i Recerca Glòria Compte de la Fundació Salut Empordà (FSE) ha publicat el document Indicadors Clau de l'Alt Empordà (ICAE) corresponent al 2025. Aquesta nova edició aporta dades actualitzades sobre els indicadors generals de població i de la distribució territorial, amb matisos d'aspectes concrets. S'observa, per exemple, que tenim una taxa de natalitat en continu descens des de l'any 2008: tot i que a la comarca es va registrar un lleuger increment post-pandèmia respecte el global de Girona i Catalunya, aquest no ha invertit la tendència global i se situa en 7,23 nadons per cada 1.000 habitants.
Els indicadors contenen les dades més recents validades públiques. Així, per una banda, d'acord amb aquests indicadors, el document mostra que el càncer continua essent la principal causa de defunció i a la Fundació Salut Empordà representa el 30,37% del total. A més, ho és per la majoria de grups d'edat i és lleugerament major en homes que en dones (33,52% en homes i 26,81% en dones). D'altra banda, les malalties cardiovasculars i del sistema circulatori van ser la segona causa global (23,4%), esdevenint majoritària a partir dels 85 anys. Els centres de la FSE registren el 55% del total de defuncions de la comarca, de les quals només 7 defuncions van ser de persones menors de 40 anys.
Aquest any, en l'anàlisi dels Indicadors Clau de l'Alt Empordà s'ha incrementat substancialment la informació mediambiental amb dades de la concentració de nitrats en l'aigua o dades de concentració de diòxid de nitrogen a l'aire, on veiem que en comparació amb les dades de Catalunya situa el focus de major contaminació a l'àrea metropolitana i d'allà s'expandeix cap al nord.
Un altre aspecte que recull el document és la càrrega ramadera i l'ús agrícola del sòl. L'Alt Empordà representa més del 30% del conjunt de sòl agrícola de les comarques gironines però el rendiment del sector agrícola està en retrocés any a any. Pel que fa a les explotacions ramaderes, a la comarca hi ha el 5% de les explotacions del conjunt de Catalunya. En comparació amb la resta de les comarques gironines, a l'Alt Empordà hi ha 273 explotacions porcines, que representen un 25,56% del total i un 10% més que el conjunt de Girona (15,3%).
La distribució geogràfica de l'atenció dels Serveis Socials Bàsics és heterogènia entre els municipis de la comarca. Mentre que els municipis on la taxa d'atenció és menor se situen entorn al 3% de la població, els més alts de la comarca són Sant Pere Pescador (20,8%) i Vilamacolum (20,11%). Per la seva banda Figueres presenta una taxa del 8,96 % segons dades de l'Ajuntament de Figueres.
A l'Alt Empordà, el 2024 es van atendre 3.465 persones per l'anomenada Llei de la dependència, els Programes Individualitzats d'Atenció dels serveis socials, la majoria de les quals eren dones. Es van registrar 1.205 persones beneficiàries de Grau I, 1.444 amb Grau II i 816 amb Grau III.
Col·lecció INDIKA Pol de Salut i Social de l'Alt Empordà
La publicació permet veure l'evolució d'aquests indicadors al llarg dels anys i també s'aporta nova informació a mesura que aquesta està disponible en repositoris públics, alhora que complementa el que es va publicant al llarg de l'any a l'observatori de salut i social www.indikasalut.cat.
L'ICAE 2025, que segueix la línia del document Key Figures on Europe de l'EUROSTAT, és una publicació que té com a finalitat principal analitzar diferents paràmetres en clau d'observatori i generar informació que permeti posar en context informes posteriors, més específics sobre salut i de l'àmbit social i els seus condicionants.
Aquesta documentació té el suport de l'Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, compta amb el patrocini de DipSalut (organisme autònom de la Diputació de Girona) i està en sintonia amb la resta d'informació generada per l'Observatori de la demarcació de Girona. Alhora, té la col·laboració d'altres organismes i entitats tant per a l'elaboració com per les fonts d'informació.




