El reconeixement culmina un procés iniciat fa anys i s'ha consolidat amb la publicació de la Resolució REU/2928/2026, de 10 d'agost, la qual certifica que el centre compleix tots els requisits per adquirir aquesta condició d'hospital associat a la Universitat de Girona.
“Volem agrair el suport de l'Ajuntament de Figueres al llarg d'aquest procés i la implicació de tot l'equip de professionals de la Fundació, que amb la seva activitat diària han fet possible assolir aquesta fita. Amb aquest reconeixement, la FSE reforça el seu compromís amb el coneixement, la formació i la millora contínua, posant-los al servei de la salut i del futur de la nostra comarca”, ha remarcat el director gerent de la FSE, Xavier Verdaguer.
En la mateixa línia s'ha expressat el president del Patronat de la FSE i alcalde de Figueres, Jordi Masquef: Aquest reconeixement és una gran notícia per a l'Hospital de Figueres i també per al conjunt de la comarca. Aquesta vinculació amb la UdG reforça el paper de la FSE com a pol de coneixement, formació i recerca i és un pas molt important per consolidar Figueres com una ciutat amb capacitat per formar i retenir talent. En aquest sentit, l'Ajuntament de Figueres i la Fundació Salut Empordà portem mesos treballant colze a colze perquè l'Hospital tingui un paper principal en el projecte universitari que s'ha de desplegar en els propers anys a la ciutat.
Impuls a la docència i a la captació de talent
Aquest reconeixement representa una oportunitat per al territori perquè una vinculació més estreta amb la universitat pot afavorir la formació de futurs professionals a l'Alt Empordà, promoure el desenvolupament de projectes de docència i recerca i contribuir a atraure i retenir talent a la comarca.
La vocació docent del centre és ja una realitat consolidada. Durant el curs 2025-2026, la FSE ha acollit 140 estudiants universitaris, dels quals 124 procedien de la Universitat de Girona. Per titulacions, l'alumnat s'ha distribuït en 86 estudiants d'Infermeria, 29 de sisè curs de Medicina, 21 de Fisioteràpia, tres de Psicologia i un de Farmàcia.
Només en l'àmbit d'infermeria, fins a 200 professionals de la FSE han participat activament en la tutorització de l'alumnat, fet que evidencia la implicació dels equips de la FSE en la formació de futurs professionals. Aquesta línia de treball s'emmarca també en l'estratègia de la FSE d'integrar assistència, docència, recerca, innovació i gestió del coneixement com a elements complementaris d'una atenció de qualitat.
Un reconeixement sustentat en la capacitat assistencial, docent i investigadora
La declaració com a hospital associat es fonamenta en el concert de col·laboració docent i de recerca subscrit el febrer de 2025 entre el Departament de Salut, la UdG i la FSE. Aquest acord estableix el marc de col·laboració per a la formació bàsica i clínica d'estudiants dels graus de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Treball Social, Biotecnologia, Biologia i Enginyeria Biomèdica, així com de màster, doctorat i altres titulacions vinculades a les ciències de la salut.
El març de 2026, la UdG va formalitzar la sol·licitud de reconeixement de l'Hospital de Figueres com a hospital associat, amb l'aprovació del Consell de Govern i del Consell Social de la Universitat. Posteriorment, la Direcció General de Professionals de la Salut del Departament de Salut va emetre un informe favorable, després d'avaluar i acreditar aspectes com l'estructura i els òrgans de direcció de l'Hospital, els recursos físics, els serveis assistencials i la seva activitat, la relació entre estudiants i pacients, les comissions clíniques i de suport i l'activitat de recerca i producció científica.
]]>“Aquest és el segon gran projecte que fem realitat a la Fundació Salut Empordà gràcies a la generositat i implicació de la comunitat. Després de la construcció del Jardí Terapèutic a l'Hospital d'Atenció Intermèdia Bernat Jaume, ara hem adequat aquestes dues àrees de l'Hospital de Figueres. El pacient pediàtric és especialment vulnerable quan es troba en un entorn sanitari, i aquestes millores ens permeten oferir-li una atenció més empàtica i acollidora”, ha explicat el director gerent de la Fundació Salut Empordà, Xavier Verdaguer. “Aquest projecte demostra de què som capaços quan el territori s'uneix per un objectiu comú. És un orgull veure com la suma d'esforços de tantes persones pot transformar la realitat del nostre hospital”, ha afegit.
Un disseny basat en el món oníric i surrealista de Salvador Dalí
La direcció creativa i de concepte del projecte és d'Arauna Studio (disseny gràfic) & Rai Pinto Studio (disseny d'espai), tots dos amb una consolidada trajectòria en la humanització d'entorns sanitaris.
La intervenció que s'ha fet als dos espais busca donar-los continuïtat i parteix de la idea de fer una reinterpretació contemporània del món oníric i surrealista de Salvador Dalí. El projecte connecta la identitat local de l'Alt Empordà – agafant el leitmotiv dalinià-, amb l'univers infantil, combinant elements com la dispersió, la corba, el joc, la fauna fantàstica i l'estrambotisme. Tot plegat s'articula mitjançant una paleta de colors càlida i acollidora (groc, taronja, blau, gris i blanc).
Millores a la planta d'hospitalització pediàtrica
A la planta d'hospitalització pediàtrica, la campanya de captació de fons ha permès adequar els dos boxs destinats a l'atenció urgent pediàtrica, intervenir a les portes de les habitacions seguint la mateixa línia gràfica de la sala d'espera i pintar el passadís per dotar l'espai d'harmonia visual.
A més de l'adequació d'aquestes dues zones de l'Hospital de Figueres, la Fundació Salut Empordà continua treballant perquè l'experiència dels infants als diferents centres i serveis sigui agradable, acollidora i confortable.
]]>
“Després dels excel·lents resultats assolits l'any 2025, els resultats del 2026 mostren una normalització en alguns indicadors, però mantenen un nivell assistencial molt alt i consoliden els punts forts de l'atenció hospitalària que ofereix el centre”, ha explicat Núria Vergés, que està al capdavant de la Direcció de Ciutadania de la Fundació Salut Empordà (FSE).
Entre els aspectes més ben valorats per les persones ateses destaca la informació facilitada durant l'ingrés. El 96,7 % considera positives les explicacions sobre el funcionament de l'hospital, el 96,0 % valora la coherència de la informació rebuda pels diferents professionals i el 98,1 % afirma haver entès correctament les explicacions en el moment de l'alta, totes elles amb resultats iguals o superiors a la mitjana catalana. També la informació sobre la intervenció quirúrgica obté una valoració del 95,7 %, per sobre del conjunt de Catalunya.
El tracte de l'equip de professionals continua sent un dels principals actius de l'Hospital. Les persones ingressades valoren molt positivament el respecte a la seva intimitat (95,8 %), la disposició del personal per escoltar-los (92,1 %) i la sensació d'estar en bones mans (89,9 %), uns resultats que, malgrat experimentar un lleuger descens respecte a l'any anterior, continuen situant-se en nivells molt elevats.
Pel que fa al confort durant l'ingrés, la comoditat de les habitacions obté una valoració del 85,7 %, superior a la mitjana catalana, igual que la valoració del menjar (71,6 % davant del 68,2 % de Catalunya). El control del dolor continua sent un dels aspectes més ben valorats de l'atenció hospitalària, amb un 94,2 % de valoracions positives.
L'enquesta també identifica oportunitats de millora que el centre ja està analitzant. Entre aquestes destaquen el descans nocturn durant l'ingrés, la informació clínica sobre la malaltia i les proves diagnòstiques, així com alguns aspectes relacionats amb la percepció del tracte i la satisfacció global.
Els resultats del PLAENSA ens permeten escoltar la veu de pacients i orientar les nostres accions de millora. Aquestes dades són, sobretot, un reconeixement a la feina i al compromís de l'equip de professionals amb una atenció segura, humana i centrada en les persones, ha dit Núria Vergés.
L'objectiu d'aquest model és adaptar el sistema de salut de Catalunya als nous reptes derivats de l'envelliment de la població, l'augment de la cronicitat, la complexitat social, la manca de professionals i la irrupció de les tecnologies digitals. En aquest sentit, les AIS representen un canvi de paradigma en l'organització del sistema sanitari. Es tracta d'un model que aposta per una responsabilitat compartida sobre la salut d'una població determinada, afavorint la cooperació entre dispositius, la continuïtat assistencial i l'orientació cap als resultats en salut.
Alt Empordà: gestió de la cronicitat i recerca en l'envelliment
L'estratègia CAIROS a l'Alt Empordà dona resposta al repte demogràfic d'una comarca amb una dispersió geogràfica elevada (68 municipis) i un envelliment creixent. Amb aquesta estratègia, l'AIS Alt Empordà referma el seu compromís amb un sistema de salut que no només cura, sinó que també acompanya i integra les necessitats socials i sanitàries de tota la població.
L'eix central de la proposta és el programa de continuïtat assistencial, que aposta per una gestió integral dels pacients més fràgils a través de la Ruta de la Complexitat 2.0, que garanteix que els pacients crònics complexos rebin un seguiment coordinat entre l'Hospital de Figueres, l'Hospital d'Atenció Intermèdia Bernat Jaume i les vuit àrees bàsiques de salut del territori. Així mateix, s'impulsarà l'hospitalització a domicili per a l'atenció intermèdia per oferir una alternativa a l'ingrés convencional, reduint l'estada als centres i millorant el benestar del pacient en el seu entorn.
L'AIS Alt Empordà proposa potenciar el repositori d'informació Indikasalut.cat per realitzar un seguiment exhaustiu de la realitat sociodemogràfica i la vulnerabilitat social de la comarca. Això inclou l'ús de mapes interactius per seccions censals per orientar millor els Plans de Salut municipals.
A través de la Càtedra d'Envelliment i Salut, creada aquest 2026 fruit de la col·laboració entre la Fundació Salut Empordà i la Universitat de Girona, es vol convertir l'Alt Empordà en un laboratori viu de solucions per a la gent gran, promovent un envelliment actiu i digne que respongui a la realitat multicultural i social de la comarca. Cal tenir present que en aquest territori es preveu que la població de més de 65 anys creixerà un 52% fins al 2042.
]]>
El nou model de DRC l'ha impulsat el Servei Català de la Salut, en el marc del Pla Director d'Oncologia del Departament de Salut, amb un desplegament progressiu al conjunt del sistema sanitari públic català. El programa pretén facilitar a les persones ateses un accés ràpid a les proves diagnòstiques i a l'inici del tractament en un període no superior als 30 dies, tenint en compte que poden existir circumstàncies clíniques o personals que expliquin terminis superiors en alguns casos. A l'Hospital de Figueres, el programa està coordinat per la Direcció de Processos i Continuïtat Assistencial de la Fundació Salut Empordà (FSE).
Com funciona
El circuit clínic s'inicia davant d'una sospita de possible cas de càncer en una persona, principalment a través de quatre àmbits o moments assistencials diferents: Atenció Primària i Comunitària (APiC), Consultes Externes de l'Hospital de Figueres, Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) i Servei d'Urgències de l'Hospital. El professional que detecta en algun d'aquests àmbits aquesta sospita activa la sol·licitud d'entrada de la persona en el programa, i automàticament aquesta sol·licitud arriba a la gestora de casos de l'Hospital de Figueres. La gestora de casos és una de les figures professionals que integren l'equip del programa, en el qual també hi ha dues infermeres encarregades de valorar si el cas compleix els criteris homogenis d'inclusió al DRC.
Un cop derivada la persona, el circuit garanteix que la valoració i la primera prova diagnòstica urgent o preferent es realitzin en un termini màxim de dues setmanes, incloent-hi el resultat i l'informe corresponent. Si la sospita es confirma, es duen a terme les proves diagnòstiques confirmatòries i s'inicia el tractament. En els casos en què la sospita queda descartada, la persona retorna a l'àmbit de l'Atenció Primària per continuar el procés diagnòstic de la seva simptomatologia.
“Per a la implantació d'aquest programa, hem fet una reorganització del funcionament intern, creant un equip específic integrat per la gestora de casos oncològics, funció que assumeix l'administrativa Dolors Punset, i dues infermeres, María Dávila i Noelia Guardo, que fan el suport assistencial clínic. A més, comptem amb un/a metge/essa referent de cadascuna de les 11 especialitats”, han explicat els metges Manel Vicente i Carles Sabadell, responsables de la Direcció de Processos i Continuïtat Assistencial de la Fundació Salut Empordà.
Un dels objectius d'aquest programa ha estat l'ampliació del nombre de localitzacions tumorals de cinc a 11 càncers amb signes i símptomes d'alt risc. El programa es va posar en marxa a Catalunya l'any 2005 per als casos de sospita de càncer colorectal, de mama i de pulmó, i es va ampliar l'any 2007 als càncers de bufeta urinària i de pròstata. Amb la nova normativa, s'incorporen sis noves localitzacions tumorals. Aquesta ampliació permet donar resposta a una major varietat de sospites clíniques i reforça l'equitat territorial.
]]>
La comunicació amb les persones ateses és un dels àmbits millor valorats. El 96,4 % de les persones usuàries considera que la informació rebuda és clara i comprensible, mentre que la informació sobre les proves diagnòstiques arriba al 93,5 %, ambdues puntuacions clarament superiors a la mitjana catalana. També destaquen les excel·lents valoracions de les explicacions sobre el motiu de l'ingrés i de la informació facilitada en el moment de l'alta.
L'enquesta també posa en valor el tracte rebut per l'equip de professionals. Les persones ateses destaquen especialment el temps que els dedica el personal mèdic, la seva capacitat d'escolta i la participació en la presa de decisions, amb puntuacions superiors a la mitjana catalana. Igualment, el tracte de l'equip de portalliteres arriba al 99,2 %, igualant la millor puntuació registrada a Catalunya.
Pel que fa als espais assistencials, els tres indicadors analitzats presenten una millora significativa. La comoditat de la sala d'espera, les condicions dels espais d'atenció i el confort de les lliteres augmenten més de 10 punts respecte a l'any anterior i superen la mitjana catalana, reflectint l'esforç del centre per oferir un entorn més confortable a les persones ateses.
Els resultats també mostren una elevada confiança de les persones usuàries en el servei, amb uns nivells de satisfacció global i fidelitat que es mantenen en valors molt positius. Alhora, l'enquesta identifica àrees de millora que el centre continuarà treballant, especialment la reducció del temps d'espera fins a la visita mèdica, el reforç de la confidencialitat durant l'atenció i la millora contínua de l'experiència de pacient.
“Els resultats són el reflex de l'esforç i la dedicació de tot l'equip de professionals per oferir una atenció cada vegada més centrada en les persones, millorant la informació, la comunicació, el confort dels espais i l'acompanyament a les persones ateses durant tot el procés assistencial”, explica la directora de Ciutadania de la Fundació Salut Empordà (FSE), Núria Vergés, alhora que remarca que “són dades que reflecteixen l'esforç i la implicació de l'equip de professionals de l'Hospital de Figueres per oferir una atenció cada vegada més propera, humana i de qualitat”. “Les millores assolides ens animen a continuar treballant per consolidar els punts forts i avançar en aquells aspectes que les mateixes persones ateses ens indiquen que encara podem millorar, ha dit Núria Vergés.
La Unitat funcional del pacient amb peu diabètic és un projecte de la Xarxa Hospitalària de Girona, de la qual forma part l'Hospital de Figueres, que té com a prioritat l'ordenació de l'atenció a les persones amb peu complicat per la diabetis a tots els centres hospitalaris de la Regió Sanitària. A l'Hospital de Figueres, es va posar en marxa el maig de 2026 i, fins ara, s'han atès 6 pacients i s'han realitzat 74 actuacions assistencials.
Entre els seus objectius, hi ha garantir una atenció especialitzada de qualitat, accessible i propera a la persona atesa, contribuint a millorar els resultats clínics i a reduir les complicacions greus, incloses les amputacions. A més de l'Hospital de Figueres, aquesta Unitat també és una realitat a l'Hospital Santa Caterina i s'està treballant per crear la Unitat també a l'Hospital de Palamós i al d'Olot, mentre que Blanes i Calella mantindran el model que tenen ara, amb l'Hospital de Mataró.
A l'Hospital de Figueres, els professionals de la Unitat treballen de forma conjunta tots els divendres, de les 8.00 a 14.00 h, fent valoracions i també activitat assistencial a persones afectades de peu diabètic. Una de les particularitats d'aquest treball multidisciplinari és que durant una hora, de 9.00 a 10.00 h, es fa atenció a primeres visites amb la intervenció de totes les especialitats integrants de la Unitat, per tant les decisions sobre el tractament i el seguiment de cada pacient sempre són consensuades per tot l'equip. De les 10.00 a les 14.00 h, les visites són successives, principalment a pacients que requereixen d'unes cures seriades. “La idea és que la persona, un cop la Unitat hagi valorat, corregit i estabilitzat el seu procés, pugui continuar el tractament a l'Atenció Primària”, ha explicat Daniel Arribas, Director Quirúrgic i metge adjunt de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica (COT) de l'Hospital de Figueres.
La Unitat funcional del pacient amb peu diabètic està formada per les infermeres de cures de ferides complexes Patricia Santa i Montse Guitart; la podòloga Maise Cunill; el cirurgià vascular Julio Sepúlveda; els especialistes en Cirurgia General María Cecilia Fontanilla i David Ángel Morales; els metges de Medicina Interna Jorge Damián Rodríguez (Infeccioses) i Maria Valeria Vittolo (Endocrinologia), i les traumatòlogues Neus Vilabrú i Mercè Oliveras, que coordinen la unitat.
Un model més integrat i equitatiu
Les Unitats Funcionals de Peu Diabètic esdevenen un dels projectes que s'ha desenvolupat en el marc de la Xarxa Hospitalària de Girona (XHG), constituïda l'abril de 2024 per transformar el sistema sanitari gironí cap a un model més integrat i equitatiu, a través de promoure la col·laboració entre hospitals petits, mitjans i grans per atendre la ciutadania sense que s'hagi de desplaçar fora del seu territori més proper. Així, la XHG promou la col·laboració en projectes comuns dels hospitals comarcals i l'hospital de referència de la Regió Sanitària Girona, el Dr. Josep Trueta, amb la finalitat de proporcionar la millor atenció especialitzada en condicions d'equitat arreu del territori, amb independència del lloc de residència de la persona, fet que implica la mobilitat de professionals entre els hospitals que formen part de la xarxa.
Dos anys més tard de la constitució de la Xarxa, aquest projecte ha avançat notablement. A finals de 2025 i principis de 2026, el Trueta, com a centre de referència de la Regió Sanitària Girona, va estendre el Servei d'Angiologia i Cirurgia Vascular cap a l'Hospital de Figueres i a l'Hospital d'Olot, de manera que els pacients d'aquests centres ja poden ser valorats i tractats sense haver de desplaçar-se a Girona.
]]>
A diferència de la cirurgia que es feia fins ara, que requeria de la intervenció manual de l'especialista i més temps amb el pacient a la sala d'operacions, aquest mètode innovador permet fer una intervenció d'una durada de poc menys de deu minuts, ja que es realitzen de forma simultània el tall i la sutura. El dispositiu quirúrgic ja porta incorporada la grapadora, que conté grapes metàl·liques d'una mida molt reduïda, que cauen soles al cap de pocs dies de l'operació. D'aquesta manera, el temps de cicatrització del tall també és menor.
La intervenció és senzilla i còmoda per al pacient, ja que es realitza amb anestèsia local i no requereix d'ingrés hospitalari. A la sala d'operacions, es mesura el penis per seleccionar la mida de dispositiu adequada, ja que cada un requereix d'un dispositiu específic en funció de l'anatomia. Un cop finalitzat el procediment, el pacient pot marxar a casa pel seu propi peu.
Aquest sistema està adreçat a tots els pacients que necessitin aquest tipus de cirurgia i té molts avantatges, atès que la recuperació és molt àgil i existeixen menys probabilitats que es produeixin infeccions o altres complicacions. A més, es milloren també els resultats estètics i funcionals postoperació, ha explicat Belén Velarde, infermera de la Unitat d'Urologia de l'Hospital de Figueres.
Les cures postoperatòries també són molt senzilles i, a més, la inflamació i el dolor després de la cirurgia són menors si es comparen amb la tècnica clàssica utilitzada fins ara. També el temps de recuperació és molt més curt, per la qual cosa el pacient torna a la normalitat d'una forma ràpida.
]]>
L'exposició és un recorregut per la trajectòria vital de John Laboria Wells (Figueres, 16 de juliol de 1973- 23 d'octubre de 2025) a través de 37 instantànies capturades per la seva càmera durant els seus viatges pel món. Va fer cinc voltes al món, una d'elles en solitari a bord d'un veler. El recull fotogràfic permet descobrir, per exemple, la mirada directa del gran tauró blanc o el testimoni científic dels efectes del canvi climàtic al pol Nord.
L'autor de les fotografies va fer la petició expressa a la Fundació Salut Empordà (FSE) que la seva obra fos mostrada públicament en diferents espais de l'entitat, voluntat que la FSE ha respectat i complert amb la posada en marxa d'aquesta exposició, que estarà instal·lada a l'Hospital de Figueres durant dos mesos i, posteriorment, es traslladarà a l'Hospital d'Atenció Intermèdia Bernat Jaume i al CAP de l'Escala. La voluntat és que, un cop hagin fet aquest recorregut itinerant, les fotografies quedin exposades de manera permanent al Bernat Jaume, centre que el va acollir en els seus últims dies.
Sobre John Laboria Wells
Va treballar com a docent a l'acadèmia Cendrassos English School de Figueres, tasca que compaginava amb la seva gran passió: l'aventura. Va ser en els seus viatges que va aprendre a dominar la imatge en condicions extremes. Tant és així que va esdevenir director de reportatges aquàtics, subaquàtics, terrestres i aeris per a mitjans de prestigi internacional com la revista National Geographic o la cadena britànica BBC. Del seu currículum, destaca també la formació que va fer durant dos anys en un cos militar d'elit, combinada amb l'experiència com a instructor de submarinisme i esports d'aventura.
L'elaboració del Pla ha estat el resultat d'un procés de reflexió participatiu en el qual han intervingut més de 450 persones. S'han recollit les aportacions de professionals assistencials i no assistencials, de la ciutadania, de l'entorn social i de diferents agents clau de la comarca. Aquesta visió compartida ha permès dissenyar una estratègia a cinc anys vista, que s'alinea amb el Pla de Salut de Catalunya i que té com a pilars fonamentals l'excel·lència, la qualitat i la seguretat de pacient.
Sota el lema Una Fundació Salut Empordà més forta, més integrada i més humana, estableix com a grans eixos de futur el benestar de pacients i professionals, l'eficiència operativa, la innovació i l'atenció integrada.
Un rumb compartit per als cinc centres de l'entitat
La nova estratègia s'aplicarà de manera transversal i coordinada a tots els dispositius que formen la Fundació: Hospital de Figueres, Hospital d'Atenció Intermèdia Bernat Jaume, Àrea Bàsica de Salut de l'Escala, Centre de Rehabilitació de Roses i Clínica Santa Creu de Figueres.
Com destaca el director gerent de la FSE, Xavier Verdaguer, aquest Pla Estratègic “és una invitació a avançar conjuntament per construir una Fundació més preparada per afrontar els reptes d'un futur que ja és aquí. La nostra raó de ser és millorar la vida de les persones que confien en nosaltres, i ho farem amb rigor i responsabilitat.
Els quatre eixos de l'estratègia
El full de ruta s'estructura al voltant de tres eixos principals i un eix transversal que actuaran com a palanques de canvi i modernització organitzativa:
Els valors de la FSE
En el procés d'elaboració del Pla, també s'han repensat els valors que defineixen la Institució, per alinear-los a una assistència més propera, empàtica i humana:
]]>
La iniciativa del kit de mama va començar com una prova pilot a l'Hospital Trueta l'octubre del 2025 i en el primer semestre d'aquest any s'ha ampliat a l'Hospital de Palamós primer i ara a l'Hospital de Figueres. L'Oncolliga reforça d'aquesta manera la seva tasca de suport a les persones afectades de càncer i les seves famílies, sumant esforços amb els equips sanitaris per a millorar la qualitat de vida durant tot el procés oncològic.
Els kits, que seran personalitzats per l'equip assistencial segons les necessitats de cada pacient, inclouran diferents elements informatius i de suport en un necesser.
Així, pot contenir òvuls vaginals hidratants i emulsió cutània, una bossa de drenatge i una pròtesi provisional de cotó per a utilitzar dins del sostenidor. També hi ha el llibret informatiu sobre el programa Guapes&Valentes de la Fundació Oncolliga Girona, que inclou serveis com el banc de perruques, l'estètica oncològica o el drenatge limfàtic.
Amb aquesta iniciativa es vol millorar l'experiència de les pacients i fer més fàcil el procés de recuperació, oferint-los informació clara i eines pràctiques des del primer moment.
]]>El 2025, la Unitat va realitzar 12.000 sessions d'hemodiàlisi a un centenar de pacients hospitalaris crònics i aguts repartits en cinc torns de matí, tarda i nit.
Innovació tecnològica més eficient
Els nous equips incorporen la tecnologia de cassette, una innovació que simplifica notablement la preparació de les sessions de diàlisi i representa un important avenç per al personal d'infermeria. Entre els seus avantatges destaquen una reducció dels temps de preparació i recollida dels tractaments, una menor manipulació de la màquina i una supervisió constant dels paràmetres de funcionament. Totes aquestes noves prestacions es tradueixen en una disminució del risc d'errors, una major seguretat per als pacients, una reducció dels consums associats al tractament i una millora de l'eficiència del servei.
“Estem parlant de monitors d'alt flux que contenen un sistema per disminuir l'impacte mediambiental en el tractament d'aigua per a hemodiàlisi i de bombes de concentrat àcid centralitzat de la Unitat de Diàlisi. És una nova tecnologia que no estava inclosa en els monitors anteriors, com el retorn de la sang automatitzat”, ha explicat la cap del Servei de Nefrologia, la metgessa Roxana Bury.
“Amb aquesta renovació, l'Hospital de Figueres consolida la seva aposta per la innovació tecnològica i la millora contínua dels serveis assistencials, dotant la Unitat de Diàlisi d'equipaments i sistemes alineats amb els estàndards més avançats del sector. Aquest projecte permetrà continuar oferint una atenció de màxima qualitat als pacients amb malaltia renal crònica de l'Alt Empordà, garantint alhora una major eficiència operativa, seguretat clínica i sostenibilitat del servei durant els propers anys”, ha dit el cap del Departament de Compres de la FSE, Jordi Vallejo.
]]>
L'informe Registre Maltractaments a Persones grans de Comarques gironines. Dades 2025 ha estat elaborat per l'Institut d'Innovació i Recerca Glòria Compte de la FSE i exposa les dades introduïdes per professionals de serveis socials i dels serveis sanitaris. D'aquestes, en sis ocasions la derivació ha estat múltiple. A part de l'Alt Empordà s'han registrat un 21% de casos de la comarca de la Selva, un 14,5% del Baix Empordà, seguit del Ripollès (11,6 %), el Gironès (9,4 %), la Garrotxa (7,2 %) i el Pla de l'Estany (4,3 %).
Més víctimes dones que homes
D'una anàlisi més profunda, es desprèn que, en el 81,8 % dels casos registrats a l'Alt Empordà, les víctimes eren dones, mentre que els agressors eren homes en el (78,6 %). Els maltractaments venien principalment per part de fills i filles (84,0 % homes), en vuit casos, el 19,0 % dels registres, l'agressor/a va ser la parella, essent-ne l'home el 75,0 % dels casos. En un de cada 10 casos, l'agressor/a no tenia relació familiar amb la víctima, tot i que la majoria de les víctimes conviuen amb l'agressor (59,1 %), també quan es tractava dels fills/es (68,0 %). A més, nou casos tenien interposada una denúncia contra el seu agressor/a (20,5 %) i, en tres casos, hi ha establerta una ordre d'allunyament en el moment del registre.
Dels diferents tipus d'abusos, negligències i maltractaments identificats, el maltractament psicològic ha estat el més freqüent (69,2 %), seguit de l'econòmic (50 %) i el físic (28,8 %), tot i que l'informe registra casos amb més d'un tipus de maltractament. A més, en el 28,6 % dels casos, 14 en total, hi ha com a mínim una segona víctima implicada.
La Comissió Tècnica de Drets i Bon Tracte a les Persones Grans de la demarcació de Girona qualifica el maltractament a la gent gran com “un fenomen polièdric”. “El maltractament a la gent gran continua sent una problemàtica complexa i de difícil quantificació. Tal com assenyalen diferents estudis de referència, hi ha factors que compliquen la detecció: l'aïllament de les víctimes, la tendència a produir-se dins del nucli familiar, la por a les represàlies per part de la persona gran i, en alguns casos, la manca de conscienciació per part dels propis professionals”, han concretat.
A l'Alt Empordà, la Taula Comarcal pels Drets de les Persones Grans té una comissió específica per gestionar les situacions complexes en què és necessària la intervenció de múltiples professionals per poder fer un bon acompanyament, els quals provenen tant de serveis socials del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i de l'Ajuntament de Figueres, la Unitat de Treball Social de la Fundació Salut Empordà, referents sanitaris de l'Institut Català de la Salut i Albera Salut, així com referents d'altres àmbits com Mossos d'Esquadra o l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Figueres i l'Alt Empordà, fet que exemplifica la complexitat que aquestes situacions poden comportar.
]]>
Els diners provenen de la recaptació obtinguda en la darrera edició de l'Oncotrail, la cursa de trail solidària organitzada per l'Oncolliga.
Els avantatges de l'accés venós ecoguiat
L'ús de l'ecografia en aquests procediments ofereix importants beneficis. D'una banda, aporta una major seguretat en la col·locació del catèter, ja que permet visualitzar en temps real la vena i l'agulla, reduint les complicacions i els errors de punció. D'altra banda, suposa un menor dolor i incomoditat per a la persona atesa, reduint el nombre de puncions innecessàries. Això fa que l'experiència de pacient sigui menys traumàtica, especialment en aquelles persones que tenen les venes fràgils a causa dels tractaments previs.
Així mateix, l'accés venós ecoguiat facilita la col·locació de dispositius de llarga durada sense danyar les venes superficials. La tècnica ofereix una major eficàcia gràcies a unes taxes d'èxit més altes en la primera punció i permet accedir a venes profundes no palpables visualment. Finalment, redueix complicacions tardanes (com infeccions o trombosis) i optimitza el tractament oncològic, evitant interrupcions o retards en els cicles de quimioteràpia.
“Disposar d'aquest aparell ens permetrà oferir una atenció molt més humanitzada i precisa, evitant el patiment innecessari en pacients que ja estan passant per una situació complexa de per sí”, ha explicat la cap d'Infermeria de l'Hospital de Dia Oncològic, Cristina Montero. “Per a nosaltres, és una gran aportació, perquè augmenta la seguretat en el maneig d'aquestes vies i millora directament el confort i la qualitat de vida dels pacients al llarg del seu procés”, afegeix.
La presentació del nou ecògraf s'ha fet en un acte que ha reunit a l'Hospital de Dia Oncològic la presidenta de la Fundació Oncolliga Girona, Paqui Badosa; el director d'Oncotrail, Lluís Comet; el director gerent de la FSE, Xavier Verdaguer; el director assistencial de la FSE, Àlex Vila; la directora d'Infermeria de la FSE, Paqui Abulí, i Cristina Montero.
Més de tres milions recaptats en 12 edicions
L'octubre passat, es va celebrar la 12a edició de l'Oncotrail, que es disputa per equips i consisteix a recórrer 100 km per corriols de la Costa Brava i les Gavarres, amb sortida i arribada a Palafrugell. En aquesta última edició, es va recaptar un total de 430.000 euros, dels quals el 70 % s'han destinat a donatius als diferents hospitals de la demarcació i a la investigació sobre el càncer. L'altre 30% es destina al finançament dels diferents serveis d'ajuda a persones amb càncer que du a terme l'Oncolliga.
L'Oncotrail és un repte esportiu i solidari que es disputa per equips i consisteix a recórrer 100 quilòmetres per corriols de la Costa Brava i les Gavarres, amb sortida i arribada a Palafrugell. Cada equip ha de fer un donatiu de 1.000 euros per poder participar a la prova i gràcies a la participació de voluntaris i patrocinadors, tot el que es recapta es destina íntegrament a l'objectiu solidari del repte: millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i els seus familiars. Des de la primera edició, l'any 2013, fins ara, s'han recollit 3.200.000 euros.
Cada any, la FSE té presència en els diferents reptes solidaris que organitza l'Oncolliga, amb equips no solament a l'Oncotrail, sinó també a l'Oncobike, l'Oncotriatló i l'Oncogravel.
]]>
Les sessions van a càrrec de la psicòloga d'Oncolliga especialista en emergències, dol i psicooncologia, Victòria Comas. Explica que la idea va sorgir arran de constatar el pes emocional que sostenen aquests professionals: No es tracta d'un incident crític concret, sinó d'una acumulació de dols. A cures pal·liatives, l'acompanyament al final de la vida és la realitat diària. Hem de tenir en compte que, des del mes de gener, el servei ha acompanyat a més d'un centenar de persones en aquest procés.
Més enllà del “burnout”: la fatiga per compassió
El programa posa el focus en un concepte clau: la fatiga per compassió. A diferència del burnout, que sol estar motivat per l'estrès laboral o l'estructura del sistema, la fatiga per compassió neix del vincle directe amb la persona atesa i la seva família i de l'empatia generada amb el patiment de l'altre.
Sembla que per fer bé la teva feina no t'hagi d'afectar, però ets una persona humana i aquestes situacions t'acaben afectant, afirma Victòria Comas. El desgast de no gestionar aquestes emocions pot portar els professionals a aixecar barreres que bloquegen l'empatia, afectant tant la qualitat de l'atenció assistencial com la seva pròpia vida personal.
Sessions breus i adaptades a la realitat assistencial
Per adaptar-se al ritme de treball de l'HAI Bernat Jaume, el servei s'ha estructurat en sessions quinzenals d'una hora. No es tracta d'una teràpia com a tal, sinó d'un espai de psicoeducació i ventilació emocional on les persones treballadores de la Unitat de cures pal·liatives poden compartir com els afecten les situacions viscudes. Durant les sessions es treballen conceptes com el dol professional, la comunicació de males notícies o la sobresaturació del servei, i s'ofereixen eines pràctiques d'autocura.
Amb aquesta ampliació del servei de psicologia, la Fundació Oncolliga Girona i la Fundació Salut Empordà fan un pas endavant en la cura de la salut mental dels professionals sanitaris de l'entitat.
]]>
“Les dades mostren quines són les fluctuacions de la glucosa i, amb aquesta informació, es pot ajudar el pacient a prevenir hipoglucèmies (glucosa baixa) o hiperglucèmies (glucosa alta)”, ha explicat la cap d'Infermeria de l'ABS l'Escala, Ana Belén Fernández. Sobre la seva utilització, és molt senzilla: Per una banda, el pacient porta sempre el sensor connectat al braç, i pot alternar-lo a la dreta o a l'esquerra. Per altra banda, el monitoratge es realitza a través d'una aplicació que la persona usuària haurà descarregat al seu mòbil. D'aquesta manera, pot saber en tot moment quin és el seu nivell de sucre.
Aquest sistema permet que la infermera pugui fer el seguiment de la persona usuària a distància, facilitant un control més continuat i personalitzat de la diabetis. Això contribueix a reduir les visites presencials innecessàries i afavoreix un seguiment telefònic més àgil i eficient, amb beneficis tant per a la persona sanitària com per a la usuària, millorant la comunicació, l'accessibilitat i l'acompanyament al control de la malaltia crònica.
“Aquest sistema l'hem iniciat amb les persones amb diabetis tipus 2, que és el tipus de diabetis que es dona en l'edat adulta. Està adreçat a persones que tenen un maneig difícil del control del sucre, que requereixen molts mesuratges i un control estricte. Per això, aquest nou sistema és molt adequat per a ells. Els permet prendre consciència de la seva malaltia participant de manera activa en el control de la glucèmia i contribuint a millorar els resultats i la seva qualitat de vida”, explica Fernández.
]]>
La cap del Servei d'Urgències, Olga Mesquida, destaca que aquest reconeixement és, sobretot, un aval a la tasca desenvolupada pel servei: “Tot i que la nostra manera de treballar manté el rigor de sempre, aquest títol és una empenta motivacional cap a l'excel·lència. La qualitat de l'atenció i la seguretat del pacient són els pilars sobre els quals hem construït aquest equip, i ara surten més reforçats que mai”.
Així mateix, Mesquida subratlla el valor humà i de vocació que hi ha darrere de cada títol: “Aquesta acreditació reconeix anys de dedicació i formació contínua per donar el millor servei a les persones ateses, tot plegat amb el compromís de la millora contínua per al benestar de la ciutadania”.
L'especialitat de Medicina d'Urgències i Emergències
Fins a l'any 2024, a l'Estat espanyol no existia la Medicina d'Urgències com a especialitat oficial, com sí que tenien la majoria de països europeus. Això implicava que els professionals que hi treballaven no podien obtenir un títol específic que reflectís la seva realitat laboral, a diferència d'altres especialitats mèdiques.
La creació de la MUE i el procés d'acreditació dels professionals que, com els de l'Hospital de Figueres, porten anys exercint al servei d'Urgències, tanca una reivindicació històrica del sector sanitari, a l'espera que aquest reconeixement es faci extensiu a la resta de col·lectius, com és el cas del d'infermeria. Aquest pas permet homogeneïtzar la formació i assegurar que l'atenció urgent estigui en mans de professionals amb una capacitació específica.
]]>
La programació gira a l'entorn dels drets de les persones grans i les cures, i comptarà amb la participació d'associacions i professionals especialitzats en diferents àmbits. Totes les activitats són gratuïtes i s'han programat entre el 12 de maig i el 12 de juny a diversos municipis de la comarca: Figueres, Roses, l'Escala, Llançà, Castelló d'Empúries, Peralada, Vilabertran, Vilamalla, Vilafant, Agullana, el Far d'Empordà i Viladamat.
Entre les propostes programades hi ha la xerrada “La vellesa segons Dominga habla sola”, a càrrec de la il·lustradora Elisabeth Justicia; la sessió “Drets sobre salut i documents de voluntats anticipades”, a càrrec de l'Associació Dret a Morir Dignament; el taller “Cos, cura i moviment”, conduït per Vibrart, i una activitat de riureteràpia amb Gemma Mogas, entre d'altres.
La programació culminarà el 12 de juny amb la Caminada pels Drets de les Persones Grans. Els participants estan convocats a les 9 h del matí en diferents punts de la comarca, amb itineraris adaptats per a persones de totes les edats. Les caminades tindran lloc a Figueres, Roses, Castelló d'Empúries i l'Escala, i, com ja és tradició, comptaran amb la participació de centres educatius, entitats de lleure, centres de dia i casals de la gent gran.
Aquesta iniciativa té com a objectiu sensibilitzar la ciutadania, promoure el bon tracte i visibilitzar els drets de les persones grans, tot fomentant la participació comunitària i el treball en xarxa al conjunt de l'Alt Empordà.
ACTIVITATS PROGRAMADES
]]>
El director assistencial de la FSE, Àlex Vila, i la presidenta del CEA de la FSE, Alicia Cabacas, seran els encarregats d'inaugurar la jornada, a les 9 del matí. Tot seguit, el pediatre Joan Vidal Bota impartirà la ponència La brúixola dels valors: 20 anys acompanyant les decisions clíniques. Passat, present i futur dels comitès d´ètica assistencial. Vidal Bota té el màster en Bioètica i Dret, és exmembre del Comitè de Bioètica de Catalunya i expresident de l'Associació Catalana d'Estudis Bioètics.
Després d'aquesta intervenció, tindrà lloc la taula rodona titulada Ètica del cuidar: una mirada interdisciplinària, que estarà representada per Montserrat Busquets, infermera, antropòloga i màster en Bioètica i Dret, a més de referent en ètica de la cura, vinculada a la Universitat de Barcelona i a diversos Comitès d'Ètica; la treballadora social Gemma Riera, responsable de la Unitat de Treball Social de l'ICO Girona; la metgessa neuròloga de la FSE Ester Esteban, que està especialitzada en demències; la psicòloga clínica de la Clínica Santa Creu i de la FSE Mª Lluïsa Ferrerós, que està especialitzada en neuropsicologia clínica, infància i desenvolupament emocional, i la psicòloga Glòria Pla, integrant de l'Equip d'Atenció a les Famílies i Envelliment Actiu del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i membre del Consell Assessor de la Càtedra d'Envelliment. La taula rodona serà moderada per Cristina Serrabassa, membre del CEA de la FSE.
La jornada continuarà amb la ponència La bioètica en la pràctica clínica: vigència i reptes per als professionals, a càrrec d'Ester Busquets Alibés, doctora en Filosofia i infermera, referent en Bioètica i Ètica de la cura a Catalunya, professora de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya, i vinculada a la Càtedra de Bioètica. Busquets és, a més, coautora de Pedagogía de la bioética i autora de múltiples publicacions en l'àmbit de la bioètica aplicada.
Nova sessió de Filmètica
A la tarda, es reprendrà la jornada amb una nova sessió del cicle FilmÈtica, que inclou la projecció d'un documental que planteja una reflexió a l'entorn d'una pregunta: Continua existint l'estigma cap al VIH?. El títol és Estigma (2025), que firma la directora Pilar García Elegido. L'acte tindrà lloc a partir de les 16.00 hores i, en finalitzar la projecció, s'obrirà un debat en què intervindran Miquel Torres, membre del grup SuperVIHvents; Josep Mª Tomàs, actor principal del film; Judith Cobeña, activista del grup, i Jorge Alberto Damián, metge internista de la FSE.
El cicle FilmÈtica es va iniciar el novembre del 2023 i, des d'aleshores, el Comitè d'Ètica Assistencial de la FSE ha promogut, comptant la del 14 de maig, sis projeccions. La voluntat del Comitè d'Ètica Assistencial de la FSE és poder oferir una programació periòdica de films per tractar temàtiques sobre diferents supòsits relacionats amb l'ètica assistencial, com poden ser l'autonomia del pacient, el rebuig d'un tractament, els experiments sense permís, la clonació humana, el final de vida, la manipulació genètica, el dret a la privacitat, la vellesa, les cures, la llei de l'avortament o la llei de l'eutanàsia, entre d'altres.
Per a l'organització de la jornada 20 anys del CEA de la FSE: decisions compartides, el CEA ha comptat amb la col·laboració de la Càtedra d'Envelliment i Salut i de l´Ajuntament de Figueres-Museu de l'Empordà, així com el suport de Funerària Vicens.
El repartiment de roses ha estat possible gràcies al suport econòmic i a la col·laboració de diverses empreses de la comarca de l'Alt Empordà. Petrem Distribució SA de Figueres ha regalat una rosa a totes les persones ingressades per tal que puguin celebrar Sant Jordi malgrat que s'hagin d'estar en un centre sanitari. Pel que fa a les persones treballadores de la FSE, també se'ls ha regalat una rosa, gràcies a la donació econòmica de Grup Aiterm de Figueres. Les dues iniciatives han comptat, alhora, amb la col·laboració de Vivers i Garden Moner de l'Escala i d'Splash Comunicació de Figueres. A més, la confecció d'aquestes roses ha estat possible gràcies a la feina desinteressada d'un grup de persones voluntàries que han ajudat a arranjar les flors.
Com és habitual, l'Hospital d'Atenció Intermèdia Bernat Jaume ha muntat una parada de Sant Jordi al vestíbul, amb roses, punts de llibre, imants i altres objectes relacionats amb la diada, tot manualitats elaborades per persones usuàries de l'Hospital de Dia del centre. L'objectiu és doble. Per una banda, es fa arribar la festivitat a les persones usuàries del Bernat Jaume, a les seves famílies, a les seves amistats i al personal que hi treballa. D'altra banda, els diners recaptats es destinen a finançar les activitats que es duen a terme al mateix servei.
Entitats de voluntariat, com la Fundació Oncolliga Girona i l'Associació Contra el Càncer, han obsequiat els pacients de l'Hospital de Dia Oncològic amb unes creatives manualitats elaborades per Sant Jordi. I una infermera de la Planta de Medicina Interna de l'Hospital ha fet donació de llibres per pintar mandales, de part de l'Ajuntament de Vilafant, per a infants ingressats a la Planta Materno-Infantil.
Cap infant sense conte
Per Sant Jordi, les criatures ingressades a la planta materno-infantil de l'Hospital de Figueres també han rebut, un any més, un conte de l'Associació Cap Infant Sense Conte. L'acció s'inclou dins d'un projecte educatiu, cultural i social que pretén incentivar el valor i el gust per la lectura des de la primera infantesa. En aquesta ocasió, la publicació porta per títol “El peluix sota la pluja” i conté un fort missatge social, que combina l'emoció i la crítica social d'una manera molt natural, propera i senzilla, per ajudar els infants a entendre l'essència de viure i que la veritable riquesa no és tenir molt, sinó saber donar, ajudar i estimar.
]]>
Aquestes xifres, avaluades per la Unitat d'Avaluació i Experiència del Pacient en el marc del Pla d'enquestes de percepció, experiència i satisfacció dels usuaris (PLAENSA), situen l'Hospital de Figueres en nivells d'excel·lència en l'àmbit del tracte professional i la qualitat assistencial. A més, l'evolució respecte de l'any 2022 mostra millores destacades en la informació facilitada a les famílies, el control del dolor en el postpart i l'acompanyament durant el procés assistencial.
“L'estudi PLAENSA 2025, basat en més de 3.000 enquestes a Catalunya, confirma la tendència positiva del centre i reforça el compromís de l'Hospital de Figueres amb una atenció centrada en la mare i el nadó. Per això, continuarem treballant especialment en el reforç del seguiment del postpart i en l'acompanyament posterior a l'alta, amb l'objectiu de seguir millorant l'experiència de les famílies”, ha explicat Núria Vergés, que està al capdavant de la Direcció de Gestió de Pacients i Ciutadania de la FSE.
En aquest web, es pot consultar la metodologia de les enquestes i els resultats.
Aquestes xifres, avaluades per la Unitat d'Avaluació i Experiència del Pacient en el marc del Pla d'enquestes de percepció, experiència i satisfacció dels usuaris (PLAENSA), situen l'Hospital de Figueres en nivells d'excel·lència en l'àmbit del tracte professional i la qualitat assistencial. A més, l'evolució respecte de l'any 2022 mostra millores destacades en la informació facilitada a les famílies, el control del dolor en el postpart i l'acompanyament durant el procés assistencial.
“L'estudi PLAENSA 2025, basat en més de 3.000 enquestes a Catalunya, confirma la tendència positiva del centre i reforça el compromís de l'Hospital de Figueres amb una atenció centrada en la mare i el nadó. Per això, continuarem treballant especialment en el reforç del seguiment del postpart i en l'acompanyament posterior a l'alta, amb l'objectiu de seguir millorant l'experiència de les famílies”, ha explicat Núria Vergés, que està al capdavant de la Direcció de Gestió de Pacients i Ciutadania de la FSE.
En aquest web, es pot consultar la metodologia de les enquestes i els resultats.
]]>
El Cuddle Cot (bressol d'abraçades, en anglès) és un equip preparat per conservar el cos del nadó sense vida durant més temps dins de l'habitació hospitalària, permetent així que les famílies puguin acomiadar-se amb calma, intimitat i respecte. El bressol disposa d'una tecnologia de refredament real i continu, que s'adapta automàticament als nadons. D'aquesta manera, la família pot abraçar i sostenir el seu nadó tant de temps com vulguin.
“Aquest recurs és clau en l'acompanyament del dol ja que facilita la creació de records i ajuda a viure el procés de comiat d'una manera més humana i menys traumàtica”, van explicar Neus Rico i Raquel Casas, en representació de Pols d'Estrelles, durant l'acte de donació del bressol a un equip de professionals de l'Hospital de Figueres.
Les tres entitats impulsores desenvolupen la seva tasca de manera independent, però en aquesta ocasió s'han unit amb un objectiu comú: fer possible la donació d'aquest Cuddle Cot a l'Hospital de Figueres i contribuir així a millorar l'atenció a les famílies que viuen la mort del seu fill o de la seva filla. “La incorporació d'aquest dispositiu al centre hospitalari suposa un pas important per garantir un acompanyament més digne i respectuós en aquests moments tan delicats, posant al centre les necessitats emocionals de les famílies”, hi afegien Neus Rico i Raquel Casas.
La incorporació del bressol Cuddle Cot permet als professionals de la Fundació Salut Empordà fer un pas més en el seu compromís en donar resposta a aquest tipus de pèrdues, humanitzar l'atenció a les famílies que les pateixen i acompanyar en el procés de dol gestacional, perinatal i neonatal.
]]>
La primera sessió es va realitzar el mes de febrer amb la comunitat de familiars i amics de persones alcohòliques Al-Anon i va resultar ser de gran interès. La següent, al març, va comptar amb l'Associació AMPLE de Malalts de Parkinson, i la voluntat és mantenir aquest espai de trobada amb periodicitat mensual, si bé s'ha fixat una aturada els mesos de juliol i agost, que és quan la prioritat i la pressió assistencial són màximes. De moment, ja hi ha sessions programades fins al mes de juny: el 27 d'abril, amb l'Equip de Tractament Assertiu Comunitari (ETAC); el 25 de maig, amb l'associació Tramuntana Després del Suïcidi, i el 15 de juny, amb Costa Brava Hospice.
“Considerem que es tracta d'una iniciativa rellevant per reforçar el coneixement del territori on treballem i ampliar els recursos que podem posar a disposició dels nostres pacients. És una proposta destinada als professionals de l'ABS, per tal que coneguin quines entitats i recursos tenim al nostre entorn així com perquè puguin identificar persones usuàries en consulta que se'n puguin beneficiar”, ha comentat Ana Belén Fernández.
Les sessions són de caràcter intern. Al capdavant de la coordinació hi ha el treballador social de l'ABS, Jose González, el qual coneix les entitats locals de primera mà. “El projecte Mirada al carrer ha tingut una molt bona rebuda per part dels professionals i ho valorem molt positivament, ja que és una manera que els equips sàpiguen quina és la tasca que fan les associacions de la zona, a la vegada que coneixen altres recursos dels quals també es poden beneficiar les persones usuàries”, ha dit Jose González.
]]>